 |
|
Informació arqueològica |
| L'Ara romana d'altar de Sant Menna 2000 anys d'història |
|
Aquest any (1999) , amb motiu de la celebració de la festa de Sant Menna, s'ha instal.lat a l'absis de la Església parroquial l'ara que es va trobar casualment a les excavacions de 1995 i que estava com a pedra final (cimaci) del pilar que sostenia el sostre de la gruta o fresquera del subterrani de la rectoria. Probablement, al segle XVIII, quan un incendi destruí l'església romànica de la qual només queda el campanar, l'ara va ser reaprofitada per aquesta finalitat. L'ara de Sant Menna és una placa quadrangular de marbre de Carrara (Itàlia) i segurament provenia de la vil.la romana de Can Palau. La peça, que originalment era rectangular, va ser retallada i polida per esborrar les inscripcions paganes i es pot pensar que és l'ara de l'altar de l'església paleo-cristiana del segle V d.C. La reutilització de marbres romans per altars cristians va ser una pràctica bastant comuna en aquella època com ho testimonien les ares de Terrassa, Santiga, Sant Feliu del Racó o Sant Fost de Campsentelles. La advocació a Sant Menna ena ha donat l'arrel etimològica del nom de la vila. Els nostres avantpassats denominaven amb la forma popular "Menat" els sentmenatencs que havien adoptat com a nom de baptisme el del sant. Per extensió, el patró era Sant Menat, i el poble, Sant Menat, Santmenat o Santmanat. Aixó era així fins no fa més de cent anys, quan es va adoptar la grafia que utilitzaven els marquesos en el seu cognom (Sentmenat). Ara bé, el més interessant d'aquestes ares són els grafits inscrits. A l'ara de Sant Menna es van trobar, en principi, quatre d'aquests grafits que han estat datats entre el segle X i mitjans de l'XI. Recentment, s'han trobat altres inscripcions, encara per desxifrar, que són anteriors i que podrien ser de l'època visigòtica. Aquestes quatre inscripcions corresponen a noms de persones (antropònims) i són:
Segons la interpretació d'historiadors locals, s'ha de tenir en compte que, en aquella època, ell baptisme es feia molt després del naixament i la persona batejada ja tenia un nom, que no necessàriament es corresponia amb el nom cristià. Aquesta seria l'explicació que només el nom de Ioan figuri al santoral. Bon Fill, seria un sobrenom o bé un nom posat pels pares com a expresió d'un desig i que tindria una derivació posterior en el cognom Bofill, D'altra banda, els noms Guilielmus i Leopardus són d'origen germànic i, pel que respecta al segon, la seva arrel vindria del terme Leuba (estimat). Posteriorment a l'època, s'hauria perdut la memòria d'aquest origen i es va llatinitzar fent servir Leopardus (nom llatí d'aquest felí). L'ara de Sant Menna té, doncs, 2.000 anys d'història. Va sortir de les pedreres de la Toscana per viatjar fins al nostre poble com objecte de luxe dels propietaris de la vil.la romana de Can Palau. Retallada i polida al segle V d.C va ser un objecte sagrat a l'església paleo-cristiana i romànica fins al segle XVIII. Durant dos segles va estar amagada amb un ús més prosaic com a pilar del subterrani de la rectoria. Rescataa de l'oblit al 1995 ara tornarà a l'Esglèsia de Sant Menna on podrà ésser contemplada per tota la població. L'ara de Sant Menna és tot un resum de la història del nostre poble que encara no ha revelat tots els seus secrets. |
| Retorn |
|