Amb els estudis arqueològics de la parròquia, podem assegurar ja que Sentmenat entra a la història en el segle V i alhora entra també a les llegendes que citen alguns llibres nostrats, com aquell que explica els fets ocorreguts amb motiu d'una de les ràtzies d'Almansur, que va entrar i cremar part de Barcelona i algunes viles del Vallès. Això era l'any 985 i diu la llegenda que a les coves del compte és on va amagar-se el Compte Borrell per no caure presoner de tan bel·licós personatge. Segons que sembla, les restes de ceràmica àrab trobades dintre d'aquesta cova prop del Salt de Guanta, justifiquen aquesta llegenda. També es diu que les plantes que neixen en un contrafort del castell s'anomenen tàperes i serveixen per condimentar alguns menjars. Diuen que són pròpies de regions molt més al sud de la península i que moltes vegades s'han intentat trasplantar a altres llocs de la vila i mai no han sobreviscut.
El terme municipal de Sentmenat està situat a la Comarca del Vallès Occidental (Lat: 41o, 36' 32" Nord - Lon: 2 o, 08', 15" Est) a 29 quilometres de Barcelona, i és el cor del triangle de les tres ciutats d'aquesta part important de Catalunya: Sabadell, Terrassa i Granollers. Amb una extensió de 28,4 Km2 el casc urbà és situat a 213 metres d'alçada i té quasi dos quilometres de llargada per un d'amplada i una població de més de 7.061 habitants, que han format una vil·la que ha evolucionat al llarg dels anys, treballant les terres de conreu i ara en les fàbriques de les zones industrials. Els sentmenatencs han anat fent més gran el poble , gràcies al seu treball i el de totes les generacions posteriors, hem esdevingut hereus d'una vila bonica que ens fa sentir orgullosos del lloc on hem nascut. Sentmenat, nom trobat escrit en llatí fa més de mil anys, és un poble que té dintre el seu terme antics vestigis que li aporten personalitat històrica llunyana i continuada en el temps. Un exemple el tenim en el dolmen de la Serra Cavallera, proper a les terres de la masia de Can Vinyals i emparat per la muntanya del Castell de Guanta. Una mica més al Nord, prop del terme municipal de la Vila de Caldes de Montbui, trobarem el poblat ibèric i les restes altmedievals de la Torre Roja de planta circular situada com a defensa medieval; més amunt ja comencen les estribacions de la muntanya del Farell, de prop de 800 metres d'alçada, i per l'altra banda trobarem el Puig Rodó, la muntanya de Can Fritós actualment anomenada " La Segrera", Guanta- amb el seu salt d'aigua-, i la Font falsa. I així podríem endinsar-nos cap al Puig de la Creu, de 664 metres d'alçada, que ens uneix amb Castellar del Vallès i amb Sant Llorenç Savall, els tres pins prop de la masia de Castellet de Dalt. El Puig de la Creu és la muntanya més alta de Sentmenat. El nostre terme planeja cap a Palau de Plegamans i s'encarena cap al cantó de Sabadell, zona de boscos de pi pinyoner, roures, alzines, romaní, bruc, gatoses i argelagues, entre d'altres. Les clarianes de conreu són terres ocupades per nombroses masies com Can Cladelles, Can Montllor de Baix, Can Canyameres, Can Riera, Can Morera, Can Clapers-Jussà, Can Costa, Can Costet, Can Bigues, Can Morra, Can Mas, Can Vilà, Can Palau, Can Baixeres, Can Ramoneda, Can Castellet de la Riba, Can Montllor de Dalt, Can Fruitós, Can Sanosa, Mas d'en Cisa, Can Padró-Solanet, Can Turull, Ca l'Anec, Can Capella, Can Patxau i així altres masies que avui estan destruïdes o enrunades com Can Baigual, Can Peric, Guanta, Rossinyol de la Muntanya, Can Bissoli, Can Gibert vell, Puigxoriguer, Can Meima, l'antiga Casabaió -avui restaurada-, o la Colomina, habitada al bell mig de la Vila.
|
