 |
|
| Ramoneda |
| Copiat del llibre PARATGE de la Societat Catalana de Genealogia, Heràldica, Sigil-lografia i Vexil-lolografia que fou escrita per Esteve Canyameres Ramoneda. |
GENEALOGIES DEL VALLÈS: ELS RAMONEDA.El que generalment és conegut amb el nom de Catalunya Vella, encara conserva una estructura rural basada en una munió de masies diseminades per tot el territori. Masies amb noms concrets i/o exclusius; els quals han estat adoptats pels seus moradors o propietaris com a cognom propi i familiar, que en els decurs del temps, s'han tramés de generació en ganeració fins arribar als nostres dies. Moltes families s'han estès formant noves linies fadristernes o cabaleres; sovint, localitzades en el mateix lloc d'origen. A moltes però, han ultrapassat l'ambit local o ·dhuc comarcal, originant noves proles amb els mateixos cognoms. Així, el nombre de persones amb un mateix cognom i origen, pot esdevenir, alhora, subjecte d'un estudi genealògic i històric. Els pobles, viles i ciutats del Vallès, són plenes d'exemples de cognoms amb uns origens geogràfics concrets. Com d'altres elements de la nostra cultura, els cognoms, han deixat de ser patrimoni exclusiu i cultural d'un poble per integrar-se en el patrimoni comarcal o nacional. Els Ramoneda poden servir com a exemple de genealogia amb un origen concret que supera l'ambit local i comarcal. Seguir el creixement i expansió; d'aquesta genealogia pot servir-nos per veure, a petita escala, com ha estat el comportament demogràfic dels pobles i comarques del prelitoral i del litoral barceloní, en el decurs dels darrers 700 anys. Podem veure com a partir d'un nucli originari local (entenent com a nucli originari aquella genealogia associable del de l'Edat Mitja a un entorn geogràfic molt concret) pot esdevenir un fenòmen intercomarcal. a dalt CREIXEMENT DEMOGRÀFIC I EXPANSIÓ DELS LLINATGES.De tots és conegut que la població; de Catalunya ha tingut un creixement important, especialment als segles XVIII,XIX i XX. Això generalment ha comportat que els fills cabalers de les masies, degut al sistema sòcio-econòmic del camp catal· han abandonat la casa dels pares i s'han instal-lat en d'altres indrets. En molts casos han format línies noves a altres pobles i comarques, i fins i tot a països diferents del propi. La fixació del nom de masia com ha cognom de familia propietària, esdevé al llarg de moltes generacions, un focus constant de creació de linies cabaleres. Fills que podian teòricament ésser fundadors de noves genealogies. En alguns casos, especialment als segles XV,XVI i XVII, el casament de fadristerns amb pubilles de masia, provocava el camvi del cognom de la linea troncal i també el nom de la propia masia. A la genealogia dels Ramoneda hi ha dos exemples il-lustratius: can Ramoneda de Rubí (l'antic mas Clapers), i can Ramoneda d'Esplugues de Llobregat (antic mas Romanyà). Fent un ràpit repàs per les comarques barcelonines, podem trobar persones cognominades Ramoneda a: I naturalment n'hi ha molts a la ciutat de barcelona, cap i casal de Catalunya, la qual, amb el pas del temps, ha absorvit molta pablació de comarques. Cabalers procedents de tot el Principat han originat línies noves a la capital. El present estudi es centra en els Ramoneda del Vallès i la seva expansió als segles XIV, XV, XVI, XVII i principis del XVIII. ETIMOLOGIA DEL COGNOM RAMONEDA I NUCLIS ORIGINARIS.RAMONEDA: Etimològicament parlant, és la deformació per metàstesi (alteració de l'ordre de les síl-labes dintre d'un nom) del nom "romaneda", que és la contracció del "romanineda", camp de romaní. Amb aquesta etimologia, seria fàcil pensar en la formació simultània del cognom en molts indrets de Catalunya on és abundós aquest arbust aromàtic. ara bé, això no sembla que hagi estat així en aquest cas concret. Tinc localitzats només dos núclis al segle XIII, període en què la majoria de cognoms actuals ja s'han format. Un a Sentmenat (Vallès Occidental) i l'altre a la Pobla de Segur (Pallars Jussà). Dos núclis molt distanciats geogràficament, si pensem que la mobilitat de la població és molt petita en aquesta època. Aqui sí que es planteja la hipòtesi d'una formació simuntania. Ambdós nuclis han tingut continuïtat fins als nostres dies. ANTECEDENTS HISTÒRICS DEL NUCLI DEL VALLÈS.Les primeres citacions documentals de les cuals tinc notícia, fins al moment són datades en el segle XII, concretament es tracta, de tres documents del Liber antiquitatum de l'archiu Capitular de Barcelona. El primer document, datat el 9 d'abril de 1156, és la donació del bisbe Guillem de Barcelona, referent a dos peces de terra i la meitat del delme del mas Ramoneda situat al plà de Barcelona, a l'altar de Sant Oleguer de la Seu de Barcelona. El segon, datat el 3 de desembre de 1156, és la donació de Pere de Sentmenat, de la quarta part del delme del mas Ramoneda, a l'altar de Sant Oleguer de la Seu de Barcelona. El tercer, és el nou establiment del mas Ramoneda que fa el bisbe Guillem de Barcelona a Ermengol de Romaneda i a Adelaida, la seva muller. Aquest mas era probablement situat prop de Sant Andreu de Palomar, al costat d'un camí que menava a un molí fariner important. No he trobat fins ara, cap més referència documental al mas de Sant Andreu de Palomar. Es versemblant plantejar la hipòtesi que el llinatge i el mas desaparegueren o bé, com passa en aquests primers segles del mil-leni, camvià de nom. Al Vallès i concretament a Sentmenat, es troba documentat l'any 1161, Arnau de Ramoneda, i el mas l'any 1216. Anteriorment a aquests anys, a Sentmenat no consta documentalment cap topònim que puguem relacionar amb Ramoneda. Contrariament al que passa amb noms actuals de masies sentmenatenques, les quals tenen els seu origen en topònims existents ja al segle X; Aiguasenosa, Canyameres, Castellet, Fruitós, Guanta, Montllor, Olivelles, Oriac, Prat de Comtal, Rovira o Solanet. La relació entre els castlans del castell de Sentmenat i aquell mas Ramoneda situat al pla de Barcelona, planteja com hipòtesi de l'arribada a Sentmenat del cognom Ramoneda, que problamement un vassall o sirvent del castlà de Sentmenat s'instal-là en terres pròpies del terme i castell de Sentmenat. Aquest vassall podria ésser perfectament un fill del mas Ramoneda que situem al pla de Barcelona. La qüestió és que des de llavors (segle XIII), i fins l'actualitat, el cognom Ramoneda i la masia de can Ramoneda han estat presents a Sentmenat. l'EXPANSIÓ DEL LLINATGE RAMONEDA (S.XIV-XVIII).A partir del nucli originari de Sentmenat, al segle XIV es forma la segona línia a Terrassa. D'aquesta segona, en sortiran a finals del segle XV les linies Ramoneda de Rubí i probablement la de Sant Just Desvern-Esplugues de Llobregat. La linia troncal de Sentmenat, la de Terrassa, la de Rubí i la d'Esplugues de Llobregat, han estat considerades les linies més importants, atès que fixen el cognom de masia i del llinatge que n'és propietari. Amb tot, en el cas de Terrassa, la linea Ramoneda no fixa el cognom, com a nom de masia, però; esdevé una prolifica linia de paràires i artesans.
El creixement i formació de noves linies a partir de la troncal Ramoneda de Sentmenat, si s'exclou la formada, al segle XIV, començà bàsicament al segle XVIII. Les actuals linies Ramoneda de Sentmenat i les dels pobles veïns, procedèixen en la seva gran majoria, de la troncal de can Ramoneda (veure Arbre I ).
Vers 1365 Miquel Ramoneda, ja era mort i la seva dona des del 1376 sembla que es pot identificar com la priora del monestir de Santa Maria de Puigbarral, al terme de Terrassa. Anteriorment a la segona meitat del segle XIV, no tinc constància documental de la presència del llinatge Ramoneda a Terrassa. A finals del segle XIV ja hi ha documentada l'estirp de tota la linia de Terrassa: Joan Ramoneda Aquest habitava a la parròquia de Sant Pere de Terrassa. Per la freqüencia que Blanca, vidua de Miquel Ramoneda i Joan Ramoneda surten documentats conjuntament en escriptures notarials de compra-venda de cansals, és molt factible pensar en una relació entre ambdos. Bé podria tractar-se del fill, bé podria tractar-se d'un nebot procedent de Sentmenat. D'altra banda, en els capitols matrimonials d'un dels fills de Joan es cita explícitament que el pare (Joan Ramoneda) habita a la parròquia de Sant Pere de Terrassa. Fòrmula molt poc corrent en la majoria de capitols de la mateixa època, continguts als llibres notarials de l'Arxiu Històric de Terrassa. Generalment s'esmenta la fórmula de la parroquia de.... per indicar d'on era natural la persona de la que es parla. La linea troncal de Terrassa esdevingué una familia important socialment parlant, a partir del segle XV. Cosa que es constata en els casaments amb filles de masies importants del terme de Terrassa. L'abundant documentació notarial conservada a Terrassa a permès la reconstrucció d'un arbre genealogic bastant complert. Alhora, ha permès d'establir la connexió amb la linia Ramoneda de Rubí i la possible connexió amb la linia de Sant Jusd Desvern.
De la linia de Rubí cal destacar, que en sortiren, al llarg dels segles XVI, XVII i XVIII, altres linies que han esdevingut també focus de noves genealogies Ramoneda. Per esmentar les més antigues, podem parlar de la segona linia Ramoneda de Terrassa i la de Cornellà. Tot i que manca un estudi exhaustiu de la genealogia Ramoneda de Rubí, sembla que ha estat de totes les linies Ramoneda, la que ha tingut una expansió més gran.
Pel que fa a la linia d'Esplugues, també és parteix de relacions indirectes amb la linia de Sant Just Desvern. D'una banda, sabem pels llistats del fogatge de 1553, que ha Esplugues no hi ha cap persona amb el cognom de Ramoneda en aquest moment, i que el primer hereu de can Ramoneda d'Esplugues que esmenta Mossèn Carbonell en el seu llibre sobre Esplugues, és Pau Ramoneda (datat a finals del segle XVI). Pau era fill d'Elisabet Romanyà, pubilla del mas Romanyà d'Esplugues, i d'Andreu Ramoneda Per a l'estudi de partides de baptisme de Sant Just Desvern corresponents al llinatge Ramoneda, també trobem com a padrina de baptisme d'Antic Ramoneda, l'any 1569, na Ramoneda d'Esplugues. La hipòtesi més versemblant, és doncs, que les linies de Sant Just Desvern i d'Esplugues estaven emparentades. Que la segona sorgeix probablement de la primera (de Sant Just Desvern) i que ambdues tenen un origen comú en la linia troncal Ramoneda de Terrassa. La linia d'Esplugues queda fixada com a linia troncal de masia a partir de finals del segle XVI, i, s'extinguí a principis del nostre segle. Així mateix, a la segona meitat del segle XVII un fill cabaler de can Ramoneda d'Esplugues, formà una branca Ramoneda a Barcelona, que sembla tenir continuïtat fins als nostres dies. A TALL DE CONCLUSIÓ.Els estudis genealògics poden, en casos de proximitat geogràfica, aportar informació sobre la coincidència de noms de masies i cognoms familiars. Alhora, l'estudi de la genealogía Ramoneda pot aportar una visió local de com i quan creix demogràficament el nostre pais, la mobilitat dels fradisterns, la mobilitat social i fenòmens migratoris. L'estudi de la genealogia Ramoneda, tot i que algunes de le seves fases, es basa en hipòtesis de treball, es planteja com a punt possible de partida d'estudis genealògics àmplis. Estudis no circumscrits únicament i exclusiva a la recerca dels avantpassats directes. Tot i que aquest tipus d'estudis àmplis s'ha fet a nivell de la noblesa especialment per Armand de Fluvià, a nivell d'estrats socials més baixos, com el de les masies, continuen éssent molt escassos. La genealogía com a disciplina de la història té en aquest àmbit rural molt a fer, especialment si es relaciona amb la identificació del conglomerat d'individuos que formaren les classes polítiques i econòmiques de la Catalunya de la segona meitat del segle XIX i de principis del XX. FONS DOCUMENTALS CONSULTATS.Arxius parroquials. Arxiu parroquial de Sentmenat (APSt). >> >> de Sant Just Desvern(APSj) >> >> de Rubí(APRu) >> >> de Sant Cugat del Vallès(APSc) >> >> de Sant Quirze del Vallè;s(APSq) >> >> de Sant Feliu de Cadines (APSf) >> >> de Sant Julià d'Altura(APSJ, còpia AHS) >> >> de Sant Pere de Terrassa(APSp) Arxius Notarials. Arxiu notarial de Sabadell (AHS), sèries de capitols matrimonials, testaments i pergamins (S. XV-XVIII). Arxiu notarial de Terrassa(AHT), sèries de capitols matrimonials, testaments i manuals notarials (S. XIV-XVI). Arxiu notarial de Sant Cugat del Vallès (dipositat a ACA), manuals notarials (S. XVI i XVII). Arxiu de protocols notarials de Barcelona (ANB), manuals de testaments i capítols matrimonials dels notaris: Galceran Server Pedralbes, Pere llunell, Pere Martí Llunell, Antoni Navarro i Bonaventura Olzina (S: XVI-XVIII). Grans arxius eclesaàstics. Arxiu dioces· de Barcelona, sèria de dispenses apostóliques (1690-180). Arxiu de la Catedral de Barcelona, sèries de llicencies matrimonials del Deganat del Vallès i dl l'Oficialat (S: XVII-XVIII). Altres arxius. Arxiu de la Corona d'Aragó (ACA): Arxiu patrimonial dels marquesos de Sentmenat. Arxiu patrimonial de can Ramoneda de Sentmenat. Arxiu municipal d'Esplugues de Llobregat (padrons d'habitants del segle XIX i principis del XX). Arxiu particular del Sr. Miquel Rufé Majó de Rubí. ELS RAMONEDA:ESQUEMA D'EXPANSI" I CREIXEMENT (S. XII - XVIII).
Retorn.  |
|