D'on venen els noms dels mesos i dels dies?

El nom dels mesos de l’any prové del calendari romà.
Inicialment, els romans dividien l’any en 10 mesos; d’aquí ve el nom de SETEMBRE (que era el setè mes de l’any =SEPTEM); d’OCTUBRE (que era el vuitè mes=OCTO); de novembre (el novè=NOVEM) i de DESEMBRE (el desè=DECEM).
La resta dels mesos reben el seu nom dels déus del panteó romà:
GENER ve de JANUARIUS (de JANUS , déu relacionat amb tot el que tingui a veure amb l’inici d’alguna cosa; també era el déu que presidia la porta dels temples);
MARÇ ve de MARTIUS (de MARS, el déu de la guerra);
MAIG està dedicat a MAIA, la deessa de la primavera (posteriorment, els cristians van convertir aquest mes en el mes de MARIA i van donar un sentit religiós cristià a les celebracions que tenien lloc en aquestes dates);
JUNY és el mes de la deessa JUNO (l’esposa de Júpiter).
El mes de FEBRER té la seva arrel en el verb FEBRUARE, que significa purificar, ja que durant el seu transcurs tenien lloc cerimònies de purificació i expiació.
ABRIL ve d’APRILIS, mot que està relacionat amb el verb APRIRE, ja que és durant aquest mes quan la Natura recobra el seu esplendor després de l’austeritat de l’hivern. Posteriorment, els romans van reformar el seu calendari i el van convertir en l’actual que coneixem amb dotze mesos. Aquests dos mesos adicionals van rebre el nom del general JULI CÈSAR (JULIOL) i de l’emperador OCTAVI AUGUST (AGOST).

Gener	Gener (del llatí ianuarius) és el primer mes de l'any del calendari gregorià i té 31 dies.	Dilluns	El dilluns és el primer dia de la setmana. El nom "dilluns" prové del llatí Dies lunae, o "dia de la Lluna".
Febrer	El febrer és el segon mes de l'any en el calendari Gregorià i té 28 dies els anys comuns i 29 els anys de traspàs.	Dimarts	El dimarts és el segon dia de la setmana. El nom "dimarts" prové del llatí dies Martis, o "dia de Mart".
Març	Març és el tercer mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 31 dies.	Dimecres	El dimecres és el tercer dia de la setmana. El nom "dimecres" prové del llatí Dies Mercuri, o "dia de Mercuri".
Abril	L'abril és el quart mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies.	Dijous	El dijous és el quart dia de la setmana. El nom "dijous" prové del llatí Dies Jovis, o "dia de Júpiter".
Maig	El maig és el cinqué mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. El seu nom sembla provenir de la deesa romana Maia o de la deesa romana Bona Dea, que tenien el seu festival en aquest mes	Divendres	El divendres és el cinquè dia de la setmana. El nom "divendres" prové del llatí Dies Veneris, o "dia de Venus". Segons la tradició musulmana és el dia de descans en honor a Déu.
Juny	El juny és el sisè mes de l'any en el Calendari Gregorià i té 30 dies.	Dissabte	El dissabte és el sisè dia de la setmana. El nom "dissabte" provè del llatí sabbatum, i alhora de l'hebreu sabbath, el dia de descans jueu.
Juliol	El juliol és el setè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. El nom prové del nom de de l'emperador romà Juli Cèsar (Iulius Caesar, en llatí).	Diumenge	El diumenge és el setè dia de la setmana. El nom "diumenge" prové del llatí die dominicu, o "dia del Senyor". Això és degut a què entre els cristians és el dia de repòs diví en honor al què es prengué Déu en el setè dia de la creació. En els països anglosaxons aquest és el dia d'inici de setmana.
Agost	L'agost és el vuitè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. Se l'anomena així en honor de l'emperador romà Cèsar August (Caesar Augustus, en llatí).
Setembre	El setembre és el novè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies. El nom li ve d'haver estat el setè mes del calendari romà.
Octubre	L'octubre és el desè mes de l'any en el calendari gregorià i té 31 dies. El nom li ve d'haver estat el vuitè mes del calendari romà.
Novembre	El novembre és l'onzè mes de l'any en el calendari gregorià i té 30 dies. El nom li ve d'haver estat el novè mes del calendari romà.
Desembre	(No en tinc dades)

Tornar enrere