| EL CASTELL DE SENTMENAT |
 |
De planta irregular amb forma corba, el seu origen és possiblement una masia fortificada que va esdevenir castell al segle XI. Cal destacar la volta de canó interior que rodeja la planta baixa i dues arcades gòtiques de grans dimensions. |
| CAMPANAR ROMÀNIC. |
| Construït sobre les restes d'una església paleocristiana (segle V) i sobre un antic absis preromànic, formava un conjunt amb una església que va ésser consagrada el 1066 i destruïda per un incendi al segle XVIII. El campanar, l'única peça que s'ha conservat del conjunt romànic, està essent restaurat. També les excavacions fetes al subsòl, per l'Escola Taller de Sentmenat, a mitjans de la dècada dels 90, han permès documentar quatre paviments successius, el més antic dels quals pertany a l'absis pre-romànic abans esmentat. Es trobà també una ampolleta de vidre, possiblement un "ungüentari" amb setze monedes d'argent, billó i coure. La procedència de les monedes és d'Aragó, València, Catalunya i França i la seva cronologia data de 1271 al 1708. La construcció definitiva de l'últim campanar data del segle XII. |  |
| RECTORIA VELLA I NOVA |
 |
Al costat del campanar, conserva arcades gòtiques (segles XIII-XIV) i elements renaixentistes i barrocs (segles. XVI-XVIII) així com elements arquitectònics del XVI al XVII.
El les excavacions realitzades al seu subsòl s'han localitzat dues tombes amb teules romanes "tegula" datades entre el segle IV al VI així com dues tombes romanes i les restes d'una ara de marbre de l'època paleocristiana.
També s'ha trobat una ara de marbre (ara d'altar), que en el primer estudi realitzat es parla de situar-la entre el segle VI al VII. Aquesta ara es va reaprofitar al final del segle X com demostren els grafits escrits en la seva superficie.
En les excavacions posteriors s'ha trobat ceràmica de diferents èpoques i monedes, entre les quals destacarem una moneda ibèrica del segle II a C., monedes romanes i òbol de billó d'Alfons III i diner barceloní (Jaume I) (1213-1276). |
| LA PARRÒQUIA. |
| Edifici d'estil bizantí, construïda el 1744, després de l'incendi de l'església romànica, està dedicada al patró del poble, Sant Menna. Amb l'absis refet aquest segle. Compta amb unes pintures interiors que descriuen el martiri de Sant Menna, amb baix-relleus de Camil Fàbregues. L'església és dedicada a Sant Menna, soldat romà d'origen egipci que morí martiritzat i decapitat l'any 309 d.C. |  |
| DOLMEN. | |
 |
Aquest monument megalític està situat a la Serra Cavallera (418m),pertanyent a la cultura neolítica. S'atribueix a l'Edat del Bronze Mitjà (2700 a.C.). Actualment està aclofat per culpa d'excavacions incontrolades. S'hi pot anar a peu des de Can Vinyals o Guanta. |
| TORRE ROJA. |
| A la part septentrional de l'esplanada on es situa el poblat iber, es troba una torre de guaita circular d'època medieval, conegut antigament amb el nom de Puig Castellar. Té una circumferència de 25 metres aproximadament amb un mur interior de 2 metres i un d'exterior en un nivell inferior de 1,5 metres. La construcció, en diferents llocs de la torre, està feta amb l'opus espicatum, tècnica constructiva en la qual es col·loquen les pedres en forma d'espiga o d'espina de peix.La seva funció era de guaita o guàrdia, en època medieval. S'han trobat restes d'un poblat ibèric del segle VI a.C., on s'hi han realitzat vàries escavacions. |  |
| CASTELLET DE GUANTA. | |
 |
Situat dalt det Turó del Corb, s'hi troben les ruïnes del castell de Guanta o dels Moros, on diu la llegenda que hi hagué el refugi del comte Borrell. S'hi pot anar en cotxe per pista forestal o a peu pel camí de Rossinyol. |
| CAMÍ ROMÀ | |
| S'han conservat zones enllosades prop del Castell, davant de la masia de Cal Guixer. | |
| ERMITA DE CAN FRUITÓS. |
 |
A un quilòmetre aproximadament al nord del nucli de Sentmenat, i a uns cinc-cents metres més enllà del Castell, seguint el camí que porta cap al Mas Sanosa i a la Casa de Guanta, hom troba una masia aïllada, singular per les seves dimensions, per les seves dependències, i per les aparences d'un llarg passar. Es tracta del Mas Fritós, o Can Fritós. A l'interior del barri de la casa existeix una capella, ara restaurada novament i reerigida. La documentació referent a l'una i a l'altra demostren que no són pas enganyosos els vestigis d'una benerable antigor.
La fundació de la capella i de la casa anomenada de Sant Fruitós ha de situar-se probablement en el sgle X, més de mil anysenllà del nostre temps, encara que les primeres notícies presises que en conservem són lleugerament posteriors. En els primers anys del segleXI consta com existien unes cases i, al menys, una torre, construïdes al llarg de la Vall d'Aiguasanosa, nom que portava el riu que baixa del Castell de Guanta i que, passant per sota la casa Sanosa actual, pren més avall el nom deRiera de Sentmenat. Una d'aquestes cases podia ésser la predecesora del Mas Fritós actual. En 1065, un dels documents que es conserven ja enuncia precisament l'existència de la capella:Estreda de Sant Menat ad Sancti Fructuosi; Loco vocitato Aquacenosa, prope Sancti Fructuosi. Quant a la capella, també es ressent de restauracions modernes - la més considerable del final del segle XVIII que la reformà totalment; però la seva planta i l'absis són romànics, i quasi segurament deuen correspondre a l'edifici primitiu citat el 1065.
Els documents no especifiquen la data exacta de l'erecció de la capella, no obstant, molt a l'origen ja, una part de les rendes de la capella i de la masia havien estat ofrenades per al manteniment dels canonges de Santa Maria de Solsona. La donació és confirmada pels comtes de Barcelona, l'any 1111,i pels Montcada, senyors del Castell de Sentmenat, l'any 1116, en un document on es cita l'església i el seu cementiri; ecclesiam Sancti Fructuosi cum cimiterio; i la casa: mansum de Arnallo Guillelmi qui est ad ipsam ecclesiam prephatam, i és posseït per Arnal Geribert.
|
| SANT MIQUEL DE L'ARN. | |
| Aquesta capella està situada en els peus del turó de la Torre Roja, en una cruïlla de camins important en època medieval, el camí que baixa de la Torre Roja i d'antic provenia de Sant Llorenç Savall fins a Barcelona i el camí romà que unia Acqua Calidae (Caldes) amb Egara (Terrassa), passant per Sancti Minati (Sentmenat). Estava formada per una nau amb coberta de fusta i un absis a la part de llevant. Avui, en queden vestigis que ens fan tenir una idea de les proporcions, de l'altura gràcies al mur de ponent i el doble vessant de la coberta de fusta. A la paret meridional, tal com es mostra en la foto, existeix un buit que correspon a la porta d'entrada de la capella de Sant Miquel de l'Arn.Paret de ponent trobem documentació i les primeres referències de la capella l'any 1027. |
 |
| EL CEMENTIRI |
 |
L'arquitecte responsable fou Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona 1876-1947), autor de diverses construccions modernistes al Vallès i a Barcelona. L'any 1905, Antoni de Falguera i Sivilla [ Estudi sobre la seva obra  ] va entrar a l'Ajuntament de Sentmenat del Vallès, on va dissenyar el cementiri municipal. Es tracta d'un recinte de petites dimensions de clara influència gaudiniana pel que fa a l'ús del trencadís i les seves corbes sinuoses. El cementiri nou està construït als afores del poble, al costat de la carretera que mena cap Caldes de Montbui. D'estil modernista, es va inaugurar l'any 1905. Va ésser promogut entre d'altres per la família Ramoneda i pagat pels sentmenatencs mitjançant bons municipals. El pagment definitiu d'aquest deute fou retornat en l'època del regidor Joan Deu, que fou posteriorment alcalde republicà. |
MODERNISME.
Al centre del poble hi ha diverses cases d'estil modernista com ara al passeig d'Anselm Clavé i al carrer de Caldes, d'on cal destacar els esgrafiats de la casa Ramoneda. Van ser construïdes a principis d'aquest segle per Vicenç Ramoneda Fruitós amb un projecte de l'arquitecte Antoni de Falguera i Sivilla (Barcelona 1876-1947). A més, el Cementiri nou, a peu de la carretera de Caldes sortint de Sentmenat, és una mostra molt interessant de l'arquitectura funerària modernista. Fou construït per Antoni de Falguera el 1905. |
