| Frederic Alfonso i Orfila | Josep Vinyets i Mira |
| Nou persaments patriòticsIl·lustrador, pintor i historiador local |
Un poble no pot entonar lliurement el càntic de llibertat mentre tingui la seva parla esclavitzada.
Catalunya podrà canviar molt en la seva fesomia, podran desaparèixer costums i tradicions, podrà semblar que decauen les nostres característiques racials; però l'ànima catalana mai no morirà, perquè les ànimes són immortals.
Si jo negués Catalunya, fóra com si digués als catalans: No sou germans meus!
No cregueu que un poble esclau pugui viure amb tanta joia com un poble lliure. També canta el rossinyol engabiat... però mai son cant serà alegre i triomfal com el que canta ple de llibertat en els boscos.
No odieu els pobles que us han fet mal; al contrari, estimeu-los molt i guanyareu per la fraternitat ço que ells us prenien per la força.
Com es veu que els homes que ens negaven la llibertat no coneixen el colpidor suplici de no poder cridar a plena llum el nom de la pàtria!
Jesús en predicar la llibertat dels individus, proclamava també la dels pobles, santa, dolça, portadora de pau eterna. Per què no volem acceptar-la i seguir-la tots els homes?
La fraternitat universal no existirà mentre no siguin lliures tots els pobles.
Si cada home en si és lliure, perquè no por ésser-ho el poble per tots constituït? |
 Sentmenat, 1944-1998
En Josep Vinyets era un home actiu; les seves activitats es desenvolupaven dins d'un ampli ventall que englobava, entre altres, la història, la cultura, l'excursionisme, la defensa de la natura, la lluita per la recuperació de les llibertats nacionals de Catalunya... i, naturalment, l'afecte pels amics i la família.
Seria llarg enumerar una per una les activitats que van trobar en el Josep un actiu treballador: era membre de la secció d'història de la Unió Excursionista de Sabadell, col·laborador de la secció de publicacions del Coro, impulsor de la Revista de Sentmenat, impulsor de l'arxiu fotogràfic de la Societat Coral, redactor del tram de Sentmenat del sender GR-97 contra el Quart Cinturó, impulsor i president del Grup d'Amics del Museu Arxiu... i militant actiu d'Esquerra Republicana de Catalunya. Fou precisament aquesta militància dins l'Esquerra la que el portà a encapçalar la candidatura del partit de Macià i Companys a Sentmenat i a exercir la tasca de cap de política municipal de la secció local.
Com a pintor, la seva obra està centrada en els pastels de temàtica paisatgística i retrats, d'estil figuratiu però amb un toc personal que, a vegades, l'apropava a un cert expressionisme.
Com a il·lustrador, col·laborava amb l'estudi de disseny Vinyets Comunicació. Entre les seves creacions en destaquen el còmic de celebració dels 40 anys del Consell d'Europa d'Estrasburg i l'Auca de Sentmenat.
Sens dubte, amb la seva mort prematura, hem perdut un dels sentmenatencs més actius per la preservació de la cultura, el medi ambient, la història i l'entorn del nostre poble.
Fou elegit cap de llista d'ERC i refermà el seu desig de traballar de ferm en la defensa dels ideals nacionalistes sense complexes, mitjançant una política d'esquerres, progressista, independentista i, sobretot, sentmenatenca.
|
| Josep Anselm Clavé | Josep Duran i Mer |
| Músic i poeta català | Biografia del mestre (1922-1986) |
A mitjans del segle XIX, el músic i poeta català Josep Anselm Clavé va tenir la bona pensada de fomentar entre els obrers l'afició al cant coral per omplir les poques hores de lleure que els deixaven les llargues jornades de treball i així apartar-los del joc i la beguda. Posant en pràctica la seva idea, l'any 1850 va crear la primera societat corat de tot l'Esta, La Fraternitat, que serviria de model a moltes altres societats corals que es formarien a partir de llavors.
Al nostre poble, un nombrós grup d'homes, en la seva majoria joves, que, després de la jornada al camp o a la fàbrica, es trobaven habitualment a la cerveseria Valentí popularment coneguda també com el cafè de baix per fer tertúlia, seguint el corrent d'aquella època van formarun cor claverià. D'aquesta manera va sorgir en aquell establiment la Societat Coral La Glòria Sentmenatenca, que, com es pot observar, encara no havia incorporat el qualificatiu d'Obrera al seu nom. Tot això succeïa l'any 1895, tal com ho proclama el nostre vell estendard, que avui conservem com una relíquia. |
En Josep Duran i Mer va néixer a Sabadell el dia 10 de Juny de 1922. Als 4 anys va quedar orfe de pare, i amb la seva mare la senyora Josefa Mer, es van traslladar a viure a Navàs i posteriorment a Sentmenat on la seva mare va exercir de llevadora, ajudant a néixer a molts sentmenatencs i també als palauencs durant el llarg període de quaranta anys.
Des de molt jove va començar a estudiar música i més endavant va iniciar els seus estudis de medicina especialitzant-se en pediatria.
Per aquells anys compaginava els seus estudis amb la seva gran afecció que era la música. Tocava el piano en orquestres de ball (Sant Feliu de Codines) , va dirigir cors parroquials a Palau de Plegamans i Sentmenat.
També va dirigir durant alguns anys la coral " La Unió" de Palau de Plegamans .
L' any 1951 arran d' organitzar unes caramelles a Sentmenat , va engrescar als que hi vàrem participar a continuar amb el cant , i així va néixer la coral.
En Josep Duran i Mer , persona intel·ligent i de caràcter, va ser el capdavanter i mestre d'un nombrós grup de joves sentmenatencs en aquells anys de la postguerra civil , marcats per un ambient totalment oprimit i tancat pel que fa a la llengua i cultura catalanes.
Es va casar amb Mª Rosa Farriols i Oliveras nascuda a Barcelona però amb avantpassats sentmenatencs. Van tenir dos fills la Mª Pepa i el Pere.
En una primera etapa va dirigir el cor de la Societat Coral Obrera "La Glòria Sentmenatenca" fins l' any 1963.En aquells difícils anys ens va ensenyar, no sols a estimar més Catalunya per mitjà de les nostres cançons populars, sinó també a cantar-les sense aquell sentiment vergonyant que sobre la nostra llengua, havien intentat infondre els perseguidors de la cultura catalana.
L' any 1964 es va traslladar amb tota la família a viure a Terrassa , on va exercir de metge titular fins l' any 1981.
A finals de l' any 1979 va tornar a dirigir la Coral ( ara mixta) de la Glòria Sentmenatenca, que havia estat interrompuda durant uns 15 anys.
L' any 1981 a causa d' una malaltia ( apoplexia), va haver de deixar tota activitat professional i musical.
Va morir a Terrassa l' 1 de desembre de 1986.
En el primer Memorial dels que cada any celebrem en record seu, vàrem posar una placa a l' entrada de la sala del Coro amb una estrofa que li vàrem compondre de la mateixa manera que un alumne demostra al mestre que ha après la seva lliçó. Diu així:
Vetllarem la teva nit
Patria estimada
i quan traspunti l' alba,
el dia desitjat
ja ens trobarà desperts
atiant la teva flama
que amb les nostres cançons
ja hem escampat.
Jaume Verdaguer i Famades
|
| Antoni de Falguera i Sivilla | Montserrat Monsó |
| Arquitecte (1876-1947) | Farmacèutica |
Va viure a cavall entre el modernisme i el noucentisme. Llicenciat l'any 1900, l'inici de la seva carera professional es va desemvolupar a les poblacions de Palau Solitar i de Plegamans, Sentmenat, Castellar del Vallès i Tossa de Mar.
L'any 1906 va entrar a treballar a l'Ajuntament de Barcelona com a arquitecte ajudant i el 1916 va esdevenir cap d'arquitectes. Va ser en aquesta època quan va construir els seus edificis més embemàtics: l'Escola Municipal de Música (1916-1927) i la casa de la Lactància (1907-1914). Amb l'arribada del noucentisme l'obra de Falguera perd interès artístic i la seva activitat se centra en la restauració d'edificis medievals, com ara la remodelació de la Casa de la Ciutat de Barcelona (1929). De la seva vessant d'historiador de l'art destaca també l'obra que va escriure conjuntament amb Josep Puig i Cadafalch i Josep Goday i Casals, Arquitectura romànica a Catalunya (1909-1918). |
 Fou la farmecèutica de Sentmenat els anys quaranta i cinquanta.
|
| Enrique Yglesias | Josep Mª Costa |
| Metge | Metge |
 L'Enrique Yglesias fou el metge de capçalera de molts sentmenatencs els anys quaranta i cinquanta. |
 En Josep Mª Costa fou el metge de capçalera de molts sentmenatencs els anys quaranta, cinquanta i seixanta.
|
| Josep Planas i Argemí | Frederic Alfonso i Orfila |
| Una vida al servei de la música (1870-1950) | Poeta |
 Fill d'un matrimoni entre un sentmenatenc i una sabadellenca, va néixer en una casa anomenada Mas Mitjà, entre les terres de la Colamina i Cal Vilá.
Va nèixer a Sentmernat el dia 13 de novembre de 1870. Part de la seva nfància degué passar-la a Moià, ja que fou en aquesta població i sota el mestratge de mossèn Ramón Busquets on inicià els seua estudis de solfeig i piano. Ja a Sabadell, continuà la seva preparació musical amb mossèn Miquel Ferrer, cantant a l'escolania que aquest dirigia, tal com ho havia fet també a Moià.
Continua avançant en els seus estudis musicals sota la direcció del mestre Josep Plans i Baqués i, més tard, cursa els estudis d'harmonia i contrapunt sota les ordres del mestre Cándid Candi, assistina a la seva acadèmia de Barcelona.
|
Barcelona, Barcelonès 21.11.1913 - , 25.04.1991.
Estudis: Dret, administració pública, practicant i Administració pública i ensenyament.
Col.laboracions habituals en mitjans de comunicació, i en revistes científiques i culturals: La Publicitat, La Venda, Catalunya, El Matí, Tele-Estel, Avui, El Noticiero Universal, etc.
Premis literaris.
- Ciutat de Barcelona, 1974: Sonets bíblics i altres memòries
- Ciutat de Maó de poesia, 1975
- Ciutat d'Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica, 1976
- Ciutat d'Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica, 1977
- Ciutat d'Olot-Guerau de Liost de poesia i prosa poètica, 1978
Llibres de poesia publicats
- Clarors mediterrànies. Barcelona: Universitat, 1936
- Infant. Barcelona: Oasi, 1938
- Poemes. Reus: Torrell de Reus, 1947
Descripció i viatges
- La vida de Sentmenat, vista per un poeta i un pintor. Sentmenat: Ajuntament, 1983
|
|
