 |
|
| Quart Cinturó |
Informes i mocions municipals.Caldes de Montbui:L'equip de gobern és partidari del Quart Cinturó i presentà aprotacions al traçat. Segons l'alcalde, Josep Mª Bonora, es demanarà que es faci l'opció més al sud de les plantejades."Si es fa el traçat més al nord ens hi oposarem frontalment perquè passa enganxat a les cases", digué.Lliça d'Amunt:El Ple ha aprovat per unanimitat un document amb consideracions de l'impacte sobre el municipi. El consistori argumenta els riscs de fragmentació de la massa boscosa de Palaudàries, la contaminació agreujada per la boira abitual, l'impacte paisatgístic, l'acústic i l'afectació al medi biònic. Es consideren impactes especialment negatius a Can Farell, Ca l'Artigues i Can Rovira, es critica quo no s'hagi consultat el consistori, que no es justifiqui raonadament la necessitat del Quart Cinturó, i que no s'hagin plantejat alternatives a l'obra. També es remarca l'incompliment de les recomanacions i els principis de la cimera de Rio. El Ple demana un estudi d'alternatives i la paralització del projecte.Santa Eulália de RonçanaL'informa aprovat per unanimitat de tot el consistori remarca que, amb la proposta de traçat, el Ministeri "sembla desconèixes la realitat mediambiental i sòcio-econòmica de Santa Eulàlia". El consistori argumenta"errades i mancances de profunditat en l'anàlisi" com el fet que no preveu l'efecte segregador sobre la vida social del municipi, no fa referència als cabals màxims i minims del Tenes, no fa esment de la situació geològica del territori, no recull les boires intenses i no analitza importants zones boscoses d'alzina i pi com l'Areny, Can Brustenga i Can Vidal. Segons l'Ajuntament, tampoc preveu els danys irreversibles en zones de conreu ni l'efecte devastador sobre les restes auqueològiques del poblat ibèric de Masmitjans, la font d'Abril, el forn romà de l'Areny o les restes de vil-les romanes de can Vendrell, Can Brustenga, Can Puig i Can Gafa. Es demana l'estudi d'alternatives que no impliquin la construcció d'aquesta via.L'Ametla del Vallès:El consistori ha aprovat una moció de rebuig i "en solisaritat amb els altres municipis afectats" segons l'alcalde, Albert Palay. El document que es remetrà al Ministeri també remarca l'agressió al bisc de Can n'Erani i a les zones agrícoles, l'afectació per la proximitat a la urbanització de Can Reixac i la divisió del terme municipal. L'obra, segons el consistori, no implica cap millora en la xarxa de comunicacions locals.Granollers:L'ajuntament concensuá, divendres, un document amb les aportacions i queixes, entre altres, del procediment de presentació del treball. IC-EV ha presentat una proposta de moció en els termes plantejats per les entitats de la Campanya Contra el Quart Cinturó.Les Franqueses del Vallès:El consistori aprová un text bàsic consensuat. El document recollirà les mancances i l'impacte de la via i els acords que han anat aprovant el consistoti contra el Quart Cinturó."No es tracta de la totalitat ni d'una part. Que no es faci", ha dit l'Alcalde, francesc Torné. Cardedeu:L'Ajuntament de Cardedeu "no es donarà per informat perquè l'estudi té mancances evidents", digué l'Alcaldessa, Cristina Viader. El document de Caededeuassenuala que la proposta del Ministeri crea indefensió perquè no té tota la informació necessaria i deixa d'incloure punts que es requereixen en un estudi d'impacte ambiental com la contaminació atmosfèrica o el trencament de trams de paisatge. Tampoc no s'indica com es faran els enllaços en les xarxes. L'Ajuntament reclama que es mantingui la inversió estudiant alternatives en la xarxa de transpors amn la participació dels municipis.Llinars del Vallès:No ha presentat al-legacions. L'equip de govern és partidari del Quart Cinturó.Sant Antoni de Vilamajor:El passat divendres s'aprovaren les al-legacions.Sant Pere de Vilamajor:El consistori havia de discutir, dissabte, en comissió de govern, les possibles actuacions. L'Alcalde, Joan Icart, deixá clar, però, que la postura de l'Ajuntament és de rebuig tal com ja es va aprovar el febrer de 1995. ERC demaná la convocatòria urgent d'un ple extraordinari demanant la retirada del projecte en els termes de la Campanya Contra el Quart Cinturó.Santa Mª de Palautordera:El consistori s'ha pronunciat demanant que es congeli el projecte i la gratuïtat de l'autopista fins a Sant Celoni. Si s'ha de fer, assenyalá l'Alcalde, Joan Soler, defensá la proposta de tronc central prevista al Pla General d'ordenació. En el cas contrari "es tallaria tot el municipi"Sant Esteve de Palautordera:El municipi no està afectat però presentarà "un document de rebuig solidari amb tots els municipis afectats2, diguè l'Alcalde, Alfons Bosch. "Som contraris al projecte:cal buscar alternatives".Sant Celoni:El consistori indica que la informació aportada pel Ministeri "és insuficient" i "comporta indefensió" i per tant "es considera sense validesa l'estudi informatiu rebut". Es demana que s'aturi el tràmit del Quart Cinturó i que es promogui un pla de millora de xarxes de transport col-lectiu "d'acord abm la conferència de Rio".Sentmenat:L'ajuntament de Sentmenat defens la construcció del 4C en el traçat que passa per les urbanitzacions, rebutjant la variant N4 que passaria a vora del castell.QUART CINTURÓ.Acte informatiu: Tingué lloc el dissabte, 1 de març a 2/4 de 8 del vespre. A l'auditori de la Biblioteca municipal.CONVOCAREN: Iniciativa per Catalunya-Els Verds i Esquerra Republicana de Catalunya. Hi intervineren Isidre Soler, membre de la Federació d'Associacions de Veïns de Sabadell i representant de la Campanya Contra el Quart Cinturó, i Ramón Arribas, regidor d'ERC de l'ajuntament de Terrassa. Fou el moderador en Jaume Verneda, compartint taula en Josep Vinyets de ERC i Eusebio Pacha, regidor de urbanisme del Partido Popular, que fou convidat. L'Isidre ens explicà la situació administrativa actual del projecte. El 'Ministerio de Fomento' va enviar als Ajuntaments afectats un estudi informatiu per la Valoració Ambiental, al qual es poden presentar al.legacions. Això forma part de tot el trámit legal per anar avançant en la realització d'aquesta autopista, a pesar de que els nostres polítics de la Generalitat diguin que ells no saben res i que va per llarg. Això ens ho deia dos dies abans de rebre l'estudi, el conseller Artur Mas. En Ramón exposà les greus conseqüencies ambientals que una autopista d'aquest tipus tindria en el nostre territori. Els dos conferenciants van remarcar que el que no és important és que passi per aquí o per allà sinó les conseqüències globals que té el 4 Cinturó com la fragmentació del territori, la pèrdua del sòl agricola i forestal, conaminació acústica i atmosfèrica, etc., i potser el més important i ho engloba tot, seria el tipus de desemvolupament insostenible que aquesta autopista crearia, fomentant a curt termini un creixement desmesurat, i com a resultat, la pèrdua de personalitat que pobles com Sentmenat tenen ara. La sala de la biblioteca estava pràcticament plena de públic que va participar activament fent nombroses preguntes, doncs el tema despertà mold d'interès. El Sr. Pacha del Partido Popular responent a una pregunta dels assistents va manifestar que té poca informació sobre el tema. Ens preguntem en mans de quina persona està la Regidoria d'obres i Urbanisme si el seu màxim representant no està informat sobre un dels temes més importants que definirà el futur de Sentmenat, com és el 4 Cinturó, un projecte que en una de les seves variants contradiu totalment el Pla d'ordenació Territorial se Sentmenat que està a punt de ser aprovat definitivament, i en l'altre variant, parteix pel mig una barriada de poble. Finalment l'Isidre Soler anima als assistents a signar les al.legacions i a estar preparats per les accions que des de la Campanya Contra el Quart Cinturó es van realitzant. L'estudi del Consell.El Consell Comarcal ha encarregat un estudi que analitza el document del Ministeri i que serà remès a Madrid, a la generalitat i als consells comarcals i ajuntaments afectats. Algunes dades dels trams. Dins el terme de Caldes: pèrdua i esquarterament de sòl agrícola de qualitat mitjana-alta. Entre la B-143 i la C-1415: travessa bosc de pi i alzina a Can Valls i quatre torrenteres. Suposaria la formació de desmunts i terraplens de gran alçada. Entre la C-1415 i la BV-1435: travessa can Maspons i can Puig, zones agrícoles de més qualitat de Santa Eulàlia, i restes arqueológiques. Passa entre urbanitzacions i boscs. Les falles de granit i argila dificultaran la construcció. Del Tenes a l'N-152: l'impacte de contaminació acústica en les zones residencials. De l'N-152 a l'N-152a:Pèrdua important de superficie de conreu al pla de Llerona. De l'N-152a al pla de les Vinyes: travessa terrenys de molt alta qualitat paisatgística. Alteració molt important de l'entorn. No inclou l'enllaç, amb la B-40. De Llinars a Palautordera: l'opció sud afecta terrenys agràries. De Palautordera a Gualba: l'opció sud afecta terrenys del Montnegre-Corredor i sistemes naturals annexos: la nord afecta la vall de la Tordera com a corredor entre el Montseny i el Montnegre. El recurs presentat per la Campanya.Els arguments del recurs són:Falta de justificació del projecte. Segons es reconeix en diverses sentències, la falta d'argumentació genera indefensió. Contradicció amb altres figures de plantejament. El Quart Cinturó es contradiu amb altres figures del plantejament com el Pla d'Espais d'Interès Natural i els respectius plans generals d'ordenació dels municipis. No recull directrius internacionals. No segueix les recomanacions i directrius de la conferència de Rio ni el V Pla Comunitari de Política i Actuació en Medi Ambient que prioritzen el transport públic. El recurs argumenta l'alternativa d'un cinturó ferroviari, analitza una per una les carreteres de la xarxa secundària i les possibilitats de millora, i proposa l'aixecament del peatge de l'A-7. Impacte en l'economia agrària del Vallès. Incidència sobre aquest sector. Desestructuració de les ciutats i pobles del Vallès en benefici de Barcelona i implantació d'un model de creixement urbà difús -urbanitzacions. Estudi insuficient. No detalla l'impacta ambiental. No reuneix els requisist mínims de l'article 12 del decret 1131/1988. Té moltes dificiències i errors: Falta informació atmosfèrica i efectes; ni hi ha dades d'intensitat de circulació; falta informació d'impacte acústic: absènsia de dades socioeconòmoques; no analitza l'ordenació dels municipis ni altres infraestructures (TGV); no s'evaluen les característiques geològiques del Montseny i el Corredor, l'impacte sobre els rius; es fan catalogacions de valor subjectives i es detecten incoherències entre les descripcions i les diagnosis. És inconstitucional. Vulnera la distribució de competències Estat-Generalitat. Del Vallès, no en quedarà res.Alguns alcaldes del Vallès sembla que cauen a la trampa de posar-se a discutir el seu interès particular en el traçat de l'obra abans d'acceptar-ne la necessitat general. Com el regidor Josep Aran de Terrassa, que també es desentén del problema general i de fons de la comarca i, en una perspectiva localista de curta volada, afirma que com que Terrassa li convé el tram de connexió amb Martorell, ja està d'acord amb la nova via. Però, per què conve?. Si a la indústria -quina? quanta?...- Li és imprescindible una bona connexió Terrassa-Baix Llobregat, per què apuntar-se a una obra sis vegades més gran? Allò que indigne és que politics pretesament d'esquerres siguin tan sensibles a l'hora de parlar dels desequilibris mundials, i en canvi, quan els toca de prop, escombren cap a casa sense tenir present els desequilibris territorials que provocarà la defensa dels seus interessos més inmediats. Per què a l'hora de defensar interessos egoistes, tots es tornen tant de dretes?.b L'oposició es mobilitzà a Granollers i SabadellLa CCQC sol·licità a la Generalitat i al 'Ministerio de Fomento' la redacció de un pla d'actuació i finançament alternatiu al 4C' que millori les carreteres existents i els serveis de transport col·lectiu al Baix Llobregat i dels dos Vallès. També hauria de comparar els costos de l'eliminació dels peatges de la A-7 a Martorell i Sant Celoni, l'A-17 a Mollet i la A-9 a Rubí amb el cost de la construcció de la nova via, que requerirà 48.800 milions de pessetes. La concentració a Granollers fou a la Plaça Jaume I, Lledoner, i es dirigí cap la plaça de la Porxada, a on intervingueren el biòleg Martí Boada i el coordinador de Unió de Pagesos, Pep Riera. La concentració a Sabadell fou a les 11 del matí al passeig de la plaça Major i anà cap el parc Catalunya, a on intervingueren l'historiador local Albert Roig que llegí un manifest. Els actes serviren per denunciar la no definició oficial respecte al tema. Resulta contradictori que encara no haguem trobat ni a la Generalitat ni als 'Ministerios' (abans Moptma i ara 'Fomento' ) a ningú capaç de justificar la necessitat de aquesta autovia i, tot i axis, s'estigui tramitant el projecte. El Ministeri de Foment NO construirà el Quart Cinturó si s'hi oposen els alcaldesEl Ministeri de Foment ja ha tingut alguns contactes en aquest sentit amb alcaldes de municipis afectats:"Hi ha des d'oposicions frontals a altres que el veuen lògic i demanen modificacions", explicà Sangrós. Amb tot, afegeix, "ni el PP ni l'anterior govern venim a imposar res. El Quart Cinturó és una obra prevista des de 1974 i molts municipis tenen trams aprovats en el seu planejament" La demarcació de Carreteres de l'Estat a Barcelona continuarà, però, els tràmits de redacció de l'estudi informatiu."Que després es construeixi el Quart Cinturó, és una altra cosa". En aquest sentit, el document està previst que tingui enllestit a finals de mes de juny tot i que no es farà l'exposició pública fins passat l'estiu per "evitar suspicàcies i que se'ns acusi de presentar-lo quan la gent és de vacances" La probabilitat que l'obra s'executi per trams pren cada vegada més força. Aquesta és la tesi que es presenta des del Ministeri de Foment que, fins i tot, està plantejant en aquests moments "treure només a exposició pública el tram entre Abrera i Terrassa", ha confirmat Sangrós. També ha descartat que la Generalitat acabi sent responsable de la construcció del Quart Cinturó: " L'obra i el finançament és de l'Estat" tot i que haurà de dir alguna cosa perquè "té competènca en ordenació del territori". Una altra qüestió és l'enllaç del projecte amb l'autopista Granollers-Mataró, que "sí que correspon a la Gereralitat" Un cinturó més elasticProposo que la Plataforma contra el Quart Cinturó creï una comissió de ferocitats. Ves per on, aixó del Quart Cinturó, que pintava tan malament fa quatre dies, de sobte agafa un caire diferent, mínimament esperançador. En fi, que els de Foment s'hagin tornat tan raonables només pot significar dues coses: o que temen els almogàvers comarcals o que s'han quedat sense pressupost. Que tot sigui a fi de bé. Les cambres de comerç del Vallès afirmen que el Quart Cinturó es imprescindibleEl 4C fins Sant Celoni no és necessari.El "Director General de Carreteras", Francisco Lazcano, esgrimeix la suficient capacitat de la xarxa actual per cobrir la demanda com argument per deixar el tram Granollers - Sant Celoni. En la seva opinió "no és necessari arribar fins Sant Celoni, mentre que no es saturin les vies ja existents en la zona, cosa que està lluny de que passi". El tram de aquesta via ràpida fins Sant Celoni, que ara queda aturat, passaria en paral·lel al servei que dona l'A-19, gestionada per Acesa. El director general de "Carreteras" opinà que "per una qüestió d'estalvi i eficàcia de les inversions, no sembla necessari que, en una proposta a curt termini, sigui necessari plantejar-se l'enllaç Granollers - Sant Celoni". Tot i això , Lozano precisà que això "no vol dir que, si aquesta autopista entres en un nivell de servei que resultés incòmode pels usuaris, no continuéssim fins a Sant Celoni". La decisió del "Ministerio de Fomento" es produí desprès de que el conseller de Política Territorial, Artur Mas, expressés al ministre Rafael Arias-Salgado el seu desig que el tram Granollers - Sant Celoni no tingués el caràcter d'obra prioritaria. El Conseller Mas proposà a l'"Administración Central" que abordés el 4C per trams, donant-li un caràcter preferent al traçat Abrera - Terrassa; per a una segona etapa, es reservaria el de Terrassa - Granollers i, molt en tercera i última fase, es promouria el traçat fins a Sant Celoni. La postura del "Ministerio de Fomento" està en sintonia amb la companya Acesa amb el que expressà el seu conseller director general, José Manuel Basáñez, el qual digué tindre certes dubtes a aquesta obra, fent referència al medi ambient. "Crec que el tros del corredor Montseny - Montnegre, entre Granollers i Sant Celoni, es el més sensible des de el punt de vista medi-ambiental i sobre el que s'hauria tenir una atenció especial", digué José Manuel Basáñez.  |
|